diumenge, 26 de juny del 2011

Luna, la historia conmovedora de una orca solitaria

A veces, hay historias conmovedoras que tocan nuestra sensibilidad más profunda y antigua, porque nos conectan con la naturaleza de una forma que la mayoría de las comunidades han olvidado. Gold River es una pequeña población en la costa de la isla de Vancouver que es conocida por una de estas historias con nombre propio: Luna.

Luna es el nombre de una orca que apareció en verano de 2001 en el fiordo de Nootka Sound, en la costa oeste de la isla de Vancouver. Aparentemente, se había separado de su grupo y era demasiado joven (unos dos años) para aventurarse de nuevo en mar abierto, pues las orcas son mamíferos sociales que viajan en grupo y sin él no sabría sobrevivir. Luna, al encontrarse solo (y digo “solo” porque, a pesar del nombre, se trataba de un macho), empezó a acercarse a las barcas y canoas en busca de compañía, por lo que enseguida despertó las simpatías de muchos habitantes – y la antipatía de otros, principalmente pescadores que veían en la juguetona orca un peligro para su pesca.

Esta necesidad de contacto, sin embargo, pronto entró en conflicto con las leyes canadienses, que prohíben el contacto con mamíferos marinos salvajes. Pero esta ley, en principio pensada para no molestar a los animales, no tenía el mismo sentido en el caso de Luna, un animal que se sentía solo y que buscaba insistentemente la compañía de la gente.

En 2004, el Departamento de Pesca y Océanos del gobierno de Canadá puso en marcha un plan para trasladarla con su grupo, pero todos los intentos de llevarla a mar abierto fracasaron. Parecía claro que Luna quería quedarse en Nootka Sound, con la gente que la quería. “Quiere estar con nosotros, ¿es que no lo ven?”. Finalmente, Luna se quedó gracias a la presión de los habitantes de Gold River y de los nativos Mowachaht/Muchalaht, quienes creían que la orca era el alma de su último jefe, que había muerto poco antes de la aparición de Luna, a la que llamaron por su nombre: Tsuux-iit.

Desgraciadamente, Luna murió en 2006 al quedar herida por las hélices de un barco remolcador. Aparentemente, se acercó para jugar con la embarcación sin saber que las hélices de un remolcador son más potentes que las de las embarcaciones lúdicas con las que acostumbraba a jugar.

La historia de Luna conmovió a gente de todas las edades. Los periodistas Michael Parfit y Suzanne Chisholm llegaron a Gold River en 2004 para realizar un reportaje de tres meses, y acabaron quedándose durante tres años. El resultado, un emotivo documental titulado Saving Luna (Salvad a Luna) que ganó numerosos premios. Su historia, la de otros muchos reporteros que se encuentran con grandes historias: se habían enamorado del sujeto de su reportaje.

“Habíamos forjado ese vínculo que tan a la ligera llamamos amistad, que crece como la bruma pero es resistente como el acero”, dijo Michael. “Y aprendimos algo: que no hace falta que una vida sea humana para que sea fantástica. Millones de años habían hecho a Luna diferente a nosotros, pero había cruzado esa barrera por aquello que compartíamos: también había conservado la necesidad de compañía a lo largo del tiempo, porque es algo necesario, no opcional. Luna nos había mostrado que aquello que llamamos amistad era más grande de lo que pensábamos.”

Imágenes del documental Saving Luna, de Michael Parfit y Suzanne Chisholm.

dilluns, 14 de març del 2011

Pràctiques, capítol 3: Excursions, primers repors i Els Matins

Uf, fa mil que no escrivia res de les pràctiques. Serà perquè en tenir menys estona per vaguejar entre setmana, tot el perreo es concentra en els findes... El perreo es crea però no es destrueix, només s'acumula.

Bé, des de l'última vegada han passat algunes coses dignes de menció:

1- Vaig anar al meu primer rodatge d'animals, concretament, de tortugues marines. Tan maques! *_* I algunes enormes, la més gran va requerir quatre persones i una grua per treure-la de la piscina.

2- Tinc en marxa tres temes! Primer em queixava que no en tenia i ara, pam!, tres alhora XD Dos són per encàrrec del jefe: un sobre carregadors de mòbils universals per USB i un altre sobre reciclatge de llums de baix consum. Està ja tot lligat per anar a gravar la setmana que ve, ja estan mig redactats i el dels mòbils fins i tot amb part del muntatge fet. El tercer tema deriva d'un tema que vaig proposar sobre la vespa asiàtica i que ha acabat derivant a plagues que afecten a l'agricultura. Bé, són els meus 3 primers repors que es poden considerar propis (tot i que el dels mòbils és una adaptació d'un repor enviat per la Comissió Europea, però bé).

3- Els últims dies s'estan caracteritzant per una absència quasi total de feina, ja que sense les imatges dels tres repors poc més es pot avançar (demà miraré de començar el muntatge de les bombetes, però poc més puc fer...). Així que avui, ni corto ni perezoso, he preguntat si podia anar a veure com feien Els Matins. I el jefe del Tot un món (el programa de la taula del costat) ha trucat al regidor dels Matins i m'han dit que podia estar a la cabina de realització, que mola mil, parece Houston XD
Ha estat molt interessant veure com es "cuina" el programa. A més, he tingut el Cuní a un palmo i he estat a punt de fotre'm de morros amb la Rahola quan entrava al plató tota accelerada. Total, que ha molat molt XD

Bé, a veure si demà faig alguna cosa de feina... però l'excursió d'avui ningú me la treu ^_^

dilluns, 7 de març del 2011

Erasmus, preludi

No sé si és un defecte meu, o potser una virtut, el fet d'estar sempre pensant en el que vindrà després. El quatrimestre passat eren les pràctiques, i ara que estic de pràctiques és l'Erasmus. Suposo que hi penso tant per les incerteses que encara queden: si em donaran la meva primera opció i si tindré prou diners per pagar-m'ho.

Al final, Florència ha estat la ciutat escollida. Fins el 4 d'abril no sabré si me la donen, i suposo que els nervis aniran a més com menys quedi... Tinc bastantes esperances, ja que hi ha 6 places (2 més si comptem les de comunicació a part), tinc una bona mitjana i 1 punt extra de certificat d'anglès... ja seria molta mala sort que 6 cracks o penya amb certificats de 2 idiomes se la demanessin, però jo fins que no vegi la llista d'assignacions no respiraré tranquil. La segona opció, Udine, no m'atrau tant però també quedaria satisfet si me la donessin. En tercer lloc he posat Groningen, a Holanda, més que res per posar alguna cosa... anava a posar Praga, però si ja és difícil que te la donin en 1ª opció, en 3ª ja ni et dic...

I la veritat, encara no me l'han donat i ja començo a somniar en el que faria allà. Això sí que ho veig com un defecte, fer plans basats en hipòtesis... així que ara per ara, intento no pensar-hi massa, no fins el 4 d'abril, data que per mi és el dia D. Amb el blog de Reservas de coches, realment, ja tinc bastant en què pensar... i més em val que em duri, pq de moment els comptes són justos (tot i que espero que millorin si a l'estiu trobo alguna feineta).

El que va començar com una hipotètica possibilitat i que va ser-ho ben bé fins a finals d'any, ara és el meu somni per l'any que ve. Crec que, malgrat les incerteses i els patiments, val la pena tenir somnis. Són el que ens manté vius. I com diuen a Tales of Symphonia, el valor és la màgia que converteix els somnis en realitat.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Pràctiques, capítol 2: Becari precari

Abel Garcia agregó TV3 a su trabajo (Becario).

Mola, eh?
Realment Abel no és ni becari, perquè no té beca. Suposo que sóc més aviat precari, com diu l'Alfons, el càmera del Medi Ambient. És un estat evolutiu previ al de becari, com indica la partícula pre-. No us deixeu enganyar per la jaqueta que llueixo a la foto. També és de l'Alfons, l'hi vaig demanar prestada el dimarts que teníem rodatge i ja de pas vaig aprofitar per fer-me la foto XD

La veritat és que la meva introducció al Medi Ambient està sent mooolt relaxada. Dilluns vaig passar-me'l mirant manuals i fent proves amb els programes. Dimecres em vaig dedicar a redactar notícies per la web. Dimarts i dijous vaig anar de rodatge, però poca cosa vaig fer a part de portar el trípode i prendre notes (porto un diari de pràctiques per facilitar-me fer la memòria després). Divendres... havia de tornar a anar de rodatge, però l'Alfons se'm va descuidar (literalment, es va oblidar que hi anava XD), així que em vaig dedicar a regirar la secció de documentació en busca de notícies a fer pel meu compte. Tenen la Nature, i puc fer fotocòpies gratis... he descobert Shangri-La! *_*

A part d'això, l'altra notícia de la setmana és que finalment I've made up my mind, que diria la Maite Soto. Demano Erasmus. No sé com el pagaré, esperem que el blog pel qual treballo duri, i tot i així aniré just... L'altre tema que em portava de cap era la destinació, finalment han arribat a la final Florència i Gante (ara la Cris afegeix Praga, perquè li fa il·lusió visitar-la i així té excusa XD). Florència té les de guanyar com a primera opció, perquè tinc ganes de conèixer Itàlia i m'han dit que la Toscana a la tardor és preciosa. La pega és que hauré d'aprendre l'italià, i això significa more money... Qui va ser l'idiota que va dir que els diners no importaven? ¬¬

M'agradaria ser el Kaiba per poder dir...

La setmana que ve, més... In America!!!

divendres, 4 de febrer del 2011

Pràctiques, capítol 1: Que comenci la llegenda!

Després d'uns mesos amb el blog abandonat, el reprenc amb motiu d'un fet que s'ho mereix: Abel comença les pràctiques i escriu així el primer capítol de la història que el portarà algun dia a convertir-se en una llegenda i donar xerrades a la facultat i al Col·legi de Periodistes on explicarà als estudiants que ell també va començar sent un pringat. Bé, això pot quedar una mica lluny, però no és res comparat amb el meu objectiu de convertir-me un dia en Comte de La Mola.

La primera lliçó ja l'he obtingut abans i tot de posar els peus a TV3, bé de fet és la que té qualsevol català amb dos dits de seny: RENFE és la peste del oeste. Per culpa de ves a saber què, s'ha estat parat com un quart d'hora mentre jo veia avançar el rellotge i sofria... i sofria... Bé, arribats allà amb 10 minuts de marge per arribar a TV3, que està a 20 minuts a peu de l'estació. I el pitjor és que no sabia com arribar-hi, així que he hagut d'anar preguntant... En fi, he arribat, però in extremis total, dos minuts més i ja entro tard. Així que a partir d'ara cotxe, ja que podem usar el parking de TV3... perquè si no, em passaré 5 hores al dia només anant amunt i avall.

Bé, un cop arribats a l'escena, Moro-man (acudit produït per l'abreviació del seu cognom i nom com a nom d'usuari XD) ens ha explicat el funcionament dels dos progames principals que usarem: un editor de vídeo al que anomenen (i anomeno) "la Vaca" pel simple motiu que l'icona és una vaca i... una mena de cosa rara que vincula els vídeos a les escaletes. Anyway, el missatge principal ha quedat claríssim: Compte amb el que toquem o ens podem carregar la feina dels altres!

La fase culminant ha estat la visita al plató del TN, on tenen càmeres de veritat i no aquelles relíquies de la Guerra Freda que hi ha a la facultat. Hem tingut l'oportunitat d'asseure'ns a la taula del Pellicer i sentir-nos importants, abans que ens enviessin a les respectives seccions a tenir un primer contacte amb la gent. També es veu que per allà rondava ni més ni menys que Robert De Niro i una actriu de la qual no recordo el nom, que estaven rodant una peli! Jo no l'he vist, què hi farem :(

Bé, si a aquestes alçades no ho sabeu, jo baixo del tren a Sant Cugat... espera, no, això era abans. Vull dir que jo faig les pràctiques a El Medi Ambient, programa que avui m'he enterat que té la important missió de servir de "coixí" per canviar l'atrezzo entre el TN Comarques i el TN "normal". No sé si hauria de sentir que estic en un projecte important o que servim per fer temps... Anyway, veig que em dedicaré a redacció, edició de vídeo (aquella cosa que vaig perjurar a 1er de la carrera que no m'hi dedicaria mai), traducció (en quin mal moment se m'ha acudit de dir que sí, que domino l'anglès...! Me and my big mouth, ara em menjaré totes les traduccions) i que podré anar "d'excursió" (de rodatge). Una mica de tot, que està bé.

Primera impressió de les pràctiques, doncs: TV3 em posa. A veure si es manté.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Diario de un perro, diario de un gato

Una visió irònica de com veuen la seva vida quotidiana els gossos i els gats...
Original: http://www.animaltalk.us/excerpts-from-a-dog-and-a-cat-diary/
Traducció de: http://www.meneame.net/story/extractos-diario-perro-gato-eng

Extractos del diario de un perro

8:00 - ¡Comida de perro! ¡Lo que más me gusta!
9:30 - ¡Paseo en coche! ¡Lo que más me gusta!
9:40 - ¡Paseo por el parque! ¡Lo que más me gusta!
10:30 - ¡Acariciado y mimado! ¡Lo que más me gusta!
12:00 - ¡Comida! ¡Lo que más me gusta!
13:00 - ¡Hemos jugado en el jardín! ¡Lo que más me gusta!
15:00 - ¡He meneado mi cola! ¡Lo que más me gusta!
17:00 - ¡Huesos! ¡Lo que más me gusta!
19:00 - ¡He jugado con la pelota! ¡Lo que más me gusta!
20:00 - ¡Guau! ¡He visto la tele con la gente! ¡Lo que más me gusta!
23:00 - ¡Durmiendo en la cama! ¡Lo que más me gusta!

Extractos del diario de un gato


Día 983 de mi cautiverio. Mis captores continúan provocándome con extraños objetos colgantes.

Cenan carne fresca profusamente, mientras que a los otros presos y a mí nos alimentan con un sofrito de carne o algún tipo de nuggets secos. Pese a que muestro mi desdén con claridad, igualmente he de comer algo para mantenerme fuerte.

Lo único que me mantiene en marcha es mi sueño de escaparme. En un intento de darles asco, he vuelto a vomitar en la alfombra.

Hoy he decapitado a un ratón, y he dejado su cuerpo sin cabeza a sus pies. Esperaba que les provocase miedo en sus corazones, puesto que les he mostrado de lo que soy capaz. Sin embargo, simplemente han hecho comentarios condescendientes de lo “buen cazadorcito” que soy. Cabrones.

Esta noche han tenido alguna clase de reunión con sus cómplices. Me han confinado solitariamente durante el encuentro. Aun así, he podido oír el ruido y el olor de comida. He escuchado por casualidad que mi confinamiento era por el poder de las “alergias”. He de averiguar qué significa, y cómo usarlo en mi favor.

Hoy casi tengo éxito en el intento de asesinato de uno de mis torturadores, cuando he zigzagueado entre sus pues mientras caminaba. Tengo que volver a probarlo, pero esta vez en lo alto de las escaleras.

Estoy seguro de que los otros prisioneros son esbirros y chivatos. El perro tiene privilegios especiales. Le liberan regularmente - y parece más que deseoso por volver. Evidentemente es restrasado.
El pájaro debe ser un informador. Le observo comunicarse con los guardias con frecuencia. Doy por seguro que informa de cada movimiento que doy. Mis secuestradores le han organizado una protección en una celda elevada, así que está fuera de mi alcance. Por el momento...

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Nou blog: Trotamundos


Amics i amigues del Comtat de La Mola, he de demanar la vostra ajuda per a una empresa de vital importància.

Igual que aquest blog va néixer per a l'assignatura de periodisme cultural, de l'èxit de Trotamundos en depèn la nota de periodisme online.

Les meves amigues Marta i Cris i jo us convidem a entrar i sobretot comentar. La vostra inestimable ajuda serà reconeguda en els anals del Comtat de La Mola.