Nou blog: Trotamundos

Amics i amigues del Comtat de La Mola, he de demanar la vostra ajuda per a una empresa de vital importància.

Igual que aquest blog va néixer per a l'assignatura de periodisme cultural, de l'èxit de Trotamundos en depèn la nota de periodisme online.

Les meves amigues Marta i Cris i jo us convidem a entrar i sobretot comentar. La vostra inestimable ajuda serà reconeguda en els anals del Comtat de La Mola.

La recepció per satèl·lit i la mare que la va parir

En dies plujosos com aquests em cago més que mai en la tecnologia per satèl·lit. La wifi, que en la meva àrea ja de normal va malament, en dies com aquests va FATAL. I la TDT...

Fa temps que volia escriure una entrada sobre la TDT i la mare que la va parir. Avui és el dia.

Ens la van vendre com la revolució del segle, que veuríem mil canals i que tindríem una resolució que ni la NASA. La primera part és certa: ara puc veure 15 canals de teletienda, 5 de tarot i 10 canals locals que durant el dia posen videoclips, al migdia informatius, a la tarda concursos, al vespre informatius i a la nit porno. I això últim encara és el que val més la pena... La segona part em sona a broma, perquè si estàs en un lloc amb mala recepció o si fa una mica de mal temps (ja no diguem si s'ajunten les dues circumstàncies, com ens passa a casa meva) no t'enteres de res del que estàs veient a causa de les perturbacions de la Força o directament "no hay señal disponible".

Tan bé que anava la televisió analògica (tot i amb la famosa "neu" que tampoc era tan molesta) i la connexió per cable... El progrés no sempre és tal.

Tot plegat m'estressa molt.


Yo que permanezco bajo la luz de los cielos,
te pido a ti que abres las puertas del infierno,
¡ven a mí con tu divino rayo!
INDIGNATION!

Canvi de disseny

Avui no sabia ben bé en què perdre la tarda i m'he dit que ja era hora de personalitzar una mica més l'aspecte del meu blog, ni que fos per no sentir vergonya davant els blogs que vaig veient de company(e)s. La veritat és que el disseny anterior el vaig triar per ser senzill i prou "cuco", però per no tenir no tenia ni capçalera. Així que aquesta ha estat la primera tasca, i aquí han començat els problemes:

En veure aquesta "chapuza" he tingut la il·luminada idea de canviar el disseny del blog, sense saber a on m'estava ficant. Això m'ha portat a quasi dues hores de bogeria que m'han fet desitjar haver-lo deixat tal com estava, a més de cagar-me en l'html i sa puta mare. A mesura que tocava coses cada cop ho anava enmerdant més, fins que al final he decidit enviar-ho a pasturar les cabres i provar amb un disseny nou que, ¡oh miracle!, s'ajustava bastant a la idea que tenia i que infructuosament havia intentat reproduïr:


Diuen que va bé el que acaba bé, i en aquest cas per sort ha estat així, però a costa de perdre dues hores estressant-me i sentint-me com l'incompetent en llenguatge de programació que realment sóc.

Moralina: If it works, don't fix it!