diumenge, 10 d’octubre de 2010

La recepció per satèl·lit i la mare que la va parir

En dies plujosos com aquests em cago més que mai en la tecnologia per satèl·lit. La wifi, que en la meva àrea ja de normal va malament, en dies com aquests va FATAL. I la TDT...

Fa temps que volia escriure una entrada sobre la TDT i la mare que la va parir. Avui és el dia.

Ens la van vendre com la revolució del segle, que veuríem mil canals i que tindríem una resolució que ni la NASA. La primera part és certa: ara puc veure 15 canals de teletienda, 5 de tarot i 10 canals locals que durant el dia posen videoclips, al migdia informatius, a la tarda concursos, al vespre informatius i a la nit porno. I això últim encara és el que val més la pena... La segona part em sona a broma, perquè si estàs en un lloc amb mala recepció o si fa una mica de mal temps (ja no diguem si s'ajunten les dues circumstàncies, com ens passa a casa meva) no t'enteres de res del que estàs veient a causa de les perturbacions de la Força o directament "no hay señal disponible".

Tan bé que anava la televisió analògica (tot i amb la famosa "neu" que tampoc era tan molesta) i la connexió per cable... El progrés no sempre és tal.

Tot plegat m'estressa molt.


Yo que permanezco bajo la luz de los cielos,
te pido a ti que abres las puertas del infierno,
¡ven a mí con tu divino rayo!
INDIGNATION!
video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada