dilluns, 7 de març de 2011

Erasmus, preludi

No sé si és un defecte meu, o potser una virtut, el fet d'estar sempre pensant en el que vindrà després. El quatrimestre passat eren les pràctiques, i ara que estic de pràctiques és l'Erasmus. Suposo que hi penso tant per les incerteses que encara queden: si em donaran la meva primera opció i si tindré prou diners per pagar-m'ho.

Al final, Florència ha estat la ciutat escollida. Fins el 4 d'abril no sabré si me la donen, i suposo que els nervis aniran a més com menys quedi... Tinc bastantes esperances, ja que hi ha 6 places (2 més si comptem les de comunicació a part), tinc una bona mitjana i 1 punt extra de certificat d'anglès... ja seria molta mala sort que 6 cracks o penya amb certificats de 2 idiomes se la demanessin, però jo fins que no vegi la llista d'assignacions no respiraré tranquil. La segona opció, Udine, no m'atrau tant però també quedaria satisfet si me la donessin. En tercer lloc he posat Groningen, a Holanda, més que res per posar alguna cosa... anava a posar Praga, però si ja és difícil que te la donin en 1ª opció, en 3ª ja ni et dic...

I la veritat, encara no me l'han donat i ja començo a somniar en el que faria allà. Això sí que ho veig com un defecte, fer plans basats en hipòtesis... així que ara per ara, intento no pensar-hi massa, no fins el 4 d'abril, data que per mi és el dia D. Amb el blog de Reservas de coches, realment, ja tinc bastant en què pensar... i més em val que em duri, pq de moment els comptes són justos (tot i que espero que millorin si a l'estiu trobo alguna feineta).

El que va començar com una hipotètica possibilitat i que va ser-ho ben bé fins a finals d'any, ara és el meu somni per l'any que ve. Crec que, malgrat les incerteses i els patiments, val la pena tenir somnis. Són el que ens manté vius. I com diuen a Tales of Symphonia, el valor és la màgia que converteix els somnis en realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada