Avui és un dia molt trist per a la "democràcia" espanyola. La suspensió del jutge Baltasar Garzón per part del Consejo General del Poder Judicial és l'enèsima mostra que la "justicia" espanyola en ocasions sembla una broma, i de bastant mal gust.
No discuteixo que Garzón va vorejar algunes línies vermelles que el procediment permet. Ara bé, què és més important, el procediment o la justicia? En una escolta telefònica en què un imputat per corrupció s'intenta escaquejar, importa realment si estava permesa? Com es pot entendre que un jutge que ha tret a la llum tants casos de corrupció, màfies, terrorisme, que ha iniciat processos contra dictadors i crims d'Estat, sigui suspès per intentar fer justicia? Com es pot permetre que al final siguin els corruptes i els hereus del franquisme els que guanyin la partida?
La resposta és de fet tan simple que espanta: Hi ha molta gent que li tenia moltes ganes a Garzón per tot el que ha tret a la llum i el que podria treure. N'hi ha que si els espolsessin en sortiria molta pols. I la necessitat produeix estranys companys de llit: els enemics del meu enemic poden ser de vegades els meus amics.
La decisió del CGPG no deixa de sorprendre tant a Espanya com a l'estranger. I no m'estranya. A veure qui es podrà prendre seriosament ara la justicia espanyola, jo per descomptat que no. Com diu un col·lega informàtic utilitzant una metàfora del seu àmbit, "cuando un PC se cuelga demasiadas veces, o reinicias o formateas."
No discuteixo que Garzón va vorejar algunes línies vermelles que el procediment permet. Ara bé, què és més important, el procediment o la justicia? En una escolta telefònica en què un imputat per corrupció s'intenta escaquejar, importa realment si estava permesa? Com es pot entendre que un jutge que ha tret a la llum tants casos de corrupció, màfies, terrorisme, que ha iniciat processos contra dictadors i crims d'Estat, sigui suspès per intentar fer justicia? Com es pot permetre que al final siguin els corruptes i els hereus del franquisme els que guanyin la partida?
La resposta és de fet tan simple que espanta: Hi ha molta gent que li tenia moltes ganes a Garzón per tot el que ha tret a la llum i el que podria treure. N'hi ha que si els espolsessin en sortiria molta pols. I la necessitat produeix estranys companys de llit: els enemics del meu enemic poden ser de vegades els meus amics.
La decisió del CGPG no deixa de sorprendre tant a Espanya com a l'estranger. I no m'estranya. A veure qui es podrà prendre seriosament ara la justicia espanyola, jo per descomptat que no. Com diu un col·lega informàtic utilitzant una metàfora del seu àmbit, "cuando un PC se cuelga demasiadas veces, o reinicias o formateas."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada