divendres, 28 de maig del 2010

Tempus fugit

Ha arribat una vegada més l'últim dia de classes. Ara només em queden dos exàmens (o, amb una mica de mala sort, tres) i acabar un treball que tinc temps d'entregar fins el 16 de juny, i haurà començat oficialment l'estiu, gairebé coincidint amb l'estiu astronòmic.

Tinc la sensació que aquest curs ha passat molt ràpid, si bé tinc sempre aquesta sensació. De fet, encara em sembla que fos abans d'ahir que feia primer i que digués cada dia, en fer transbord als Ferrocarrils, "bé, com ja sabeu, jo baixo a Sant Cugat" (estació a la qual està feta la foto que il·lustra aquesta entrada). Serà cert allò que el temps passa ràpid quan t'ho passes bé; i és que, malgrat tots els pous i l'estrés de què crec que ens queixem tothom que fem periodisme, han estat tres anys fantàstics i em fa pena pensar que el pròxim serà l'últim. De veritat, m'hi quedaria un parell d'anys més (però no ho ansio tant com per repetir XD).

Vaig entrar a la uni per moltes coses, i la majoria de les meves expectatives s'han complert. He conegut persones fantàstiques amb qui he fet aquest camí i he passat alguns dels millors moments de la meva vida, i que són la principal raó per la qual em fa pena acabar l'any que ve, el no veure'ns cada dia. He après moltes coses, algunes interessants, d'altres útils, i bastants que no sabria si les puc considerar ni una cosa ni l'altra.

No sé si al llarg de la carrera m'he preparat per a ser el tipus de periodista que volia ser quan vaig entrar a la facultat. Aquesta tarda llegia un reportatge d'una amiga meva i l'admiro perquè veig en ella el tipus de periodista que jo voldria ser i que no sé si podré arribar a ser. He demanat les pràctiques al programa
El medi ambient de TV3 entre altres coses per descobrir si puc ser-ho. I si realment vull ser-ho o em sento més atret per altres camps que no em realitzen tant com aquest a nivell personal però que m'interessen més a nivell de curiositat per altres cultures (Àsia, cultures antigues... tinc la mirada posada en màsters sobre aquests temes)...cosa que una part de mi consideraria una traïció als principis que em van fer escollir aquesta carrera, no perquè tingui res d'indigne canviar d'opció, sinó que no estaré dedicant la meva feina a fer un món millor.

Potser encara és una mica d'hora per dir això, però tal i com pensava quan vaig entrar, els meus dies a l'Autònoma han estat els més feliços dels últims anys... i em fa molta pena pensar que aviat me n'hauré de despedir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada